CONSEQÜÈNCIES

Sabies que?

• El 80% del cafè es consumeix als països del Nord, mentre que el 20% restant ho fa als països del Sud.
• Mil milions de persones no poden satisfer les seves necessitats bàsiques.
• Entre el 65% i el 95% de les exportacions de diversos països africans depenen de les exportacions de cafè i cacau.
• 600 majors multinacionals controlen 50% de la producció industrial i el 20% de la producció mundial, inclosos serveis.
• Un 80% dels treballadors de la indústria tèxtil pateixen situacions de precarietat laboral i violació dels seus drets.
• Al món hi ha 250 milions de treballadors menors. Entre 170 i 175 pateixen les pitjors formes de treball: explotació, esclavitud

Les conseqüències d’aquests fets arriben a sectors i àmbits molt diversos.

Augment de la dependència de les exportacions: el risc dels monocultius aboca a la població a dependre de l’exportació, generant dependències fortes i perilloses respecte les fluctuacions dels preus o de la disminució de la demanda. El Deute Extern que molts països encara pateixen provoca una dependència dels països del Sud a l’entrada de divises que prové de l’exportació.

Sobirania alimentària: degut a les grans plantacions de productes per exportar existeix un dèficit de productes de subsistència locals i dificultat de desenvolupar mercats interns. A més, la gran demanda de consum dels països del Nord provoca que un canvi d’aquets sistema cap a altres més sostenibles no és difícil.

Escolarització molt baixa: la greu situació econòmica que pateixen les famílies no els permet que els nens vagin a l’escola. A més, normalment estan lluny de les petites poblacions de camperols i això encara suposa una despesa més gran, ja que no hi ha gaires sistemes de transport i són costosos. Això també provoca una baixa formació agrària i menys qualitat i productivitat a les plantacions.

Maquinària obsoleta o inexistent: els camperols no disposen de sistemes per formar-se, ni informació sobre l’ús de pesticides ni productes químics. La situació precària i la falta de logística en què es troben no els permet comprar maquinària.

Al mateix temps, els productors no estan organitzats, viuen a zones aïllades i no disposen d’infraestructura per poder vendre el producte. A més, no coneixen el sistema fluctuant de preus ni el valor del cost de producció. Tot això els fa dependre dels intermediaris.

Tres quartes parts de la població d’Uganda, un dels principals proveïdors de cafè de l’Estat Espanyol, viu del cafè, depenent el 80% de la entrada de divises de la seva venda.