Plasmar una superfície rodona en una plana, el mapa requereix inevitablement una deformació d’angles o superfície. El mapa Mercator, actualment el mapa més utilitzat, va ser dissenyat  el 1.569 com a mapa nàutic. El mapa Mercator engrandeix els pols per tal de crear línies rectes d’orientació, d’aquesta manera permetia traçar més fàcilment els rumbs a seguir. Però al respectar les línies i formes distorsiona les dimensions dels països. D’aquesta manera, per exemple presenta a Europa amb la mateixa dimensió que Sud Amèrica, mentre que aquesta última és quasi el triple de gran; la superfície real de Rússia també és quasi el doble la d’Estats Units; la d’Àfrica és quasi el doble de la Rússia; i la Xina és gairebé 4 vegades Groenlàndia, entre altres distorsions (Sterbenz & Nudelman, 2014). És a dir, els països occidentals i del nord tenen la seva superfície més gran que la real, mentre que els països del sud que van ser colonitzats, la tenen més petita.

La projecció del Mapa Peters (també coneguda com a Gall-Peters) va ser delineada per primera vegada per James Gall el 1855 i aplicada per Peters el 1970 . Aquesta projecció sacrifica les línies i formes però manté fidel les proporcions de les superfícies. En la nostra societat equiparem la grandària amb la importància i el poder, i per tant s’estan infravalorant els països del Sud. El mapa Peters pretén posar en evidència que la nostra forma de veure el món te conseqüències polítiques (Rubio, 2015) i pot ser utilitzat per a repensar la importància que tenen els països segons la seva posició Nord/sud – Centre/Perifèria.

Cada cop son més els centres educatius que opten per treballar a partir del Mapa Peters per tal de canviar el paradigma i la visió eurocèntrica que ha prevalgut fins al moment.

A l’apartat RECURSOS hi trobareu els materials per a treballar el Mapa Peters!!

A recursos podreu trobar material de suport pel professorat, així com un Mapa Peters (al apartat d’ALTRES)